L'aparició de la timidesa

Benvolguda comunitat educativa, 

Segurament el cas de tímidesa que us explicaré a continuació l'heu viscut o l'esteu vivin si esteu en contacte amb infants a partir de 2 anys i és que és en aquesta edat quan apareix la vergonya (emoció). 

Avui ha vingut un infant de 2 anys a visitar-me a casa amb els seus familiars, mentre jo esmorzava amb els meus pares i tiets. El primer moment l'infant en veurem ha vingut com sempre i hem parlat de com estava, què havia fet a l'escola, etc. Però en el moment que ha vist la resta de la família s'ha amagat darrera la meva esquena i no ha volgut mirar-los a la cara. Així doncs, m'he girat i li he preguntat si tenia vergonya. L'infant ha negat tenir aquesta emoció i m'ha contestat que tenia son. L'he agafat en braços, s'ha acorrucat i no ha dit res més. 

El cap d'uns segons, he demanat a l'infant si preferia seguir amagat o anar sol a buscar un joc que quedava a dos metres d'on estavem asseguts. L'infant ha decidit jugar, així que ha hagut d'empassar-se la vergonya i anar a buscar el joc. L'infant ha jugat uns 10 minuts amb el joc (un donimino d'animals que ha utilitzat com a puzle).

Seguidament, un dels membres de la meva família ha volgut interaccionar amb la criatura, però aquesta s'ha sentit incomode davant la situació i s'ha tornat acorrucar i a dir-me que tenia son. 

Així doncs, he abandonat la sala per portar la criatura a "dormir" i quan estavem soles li he demanat si tenia son o tenia vergonya. M'ha respos que no li passava res i volia jugar. Així que hem estat jugan una estona. Ha entrat un familiar a la sala on jugava amb la criatura per fer-me una consulta. Però aquesta ha decidit que no volia estar sola davant aquella situació si jo marxava, així que altra vegada m'ha dit que tenia son i sense dir-li res, l'he portat a dormir. 

Una vegada a l'habitació l'infant ha agafat peluixos i s'ha posat a descansar, ja que no ha arribat a dormir-se. He entrat per veure com estava la situació i ha dit que el que volia era jugar. Hem tornat a rependre el joc i quan un familiar ha vingut a despedir-se perquè marxava l'infant altre cop ha començat a dir que tenia son i acorrucar-se. Així que l'he posat al llit, però no em deixava. Per tant, l'he agafat a coll i ens hem acomiadat. Llavors, he anat a la sala amb la resta de familiars que marxaven i la criatura no volia que la deixes enlloc, així que l'he fet baixar dels braços i li he demanat si tenia son o vergonya. Per saber què era li he dit: - Si tens son et porto el llit, si tens vergonya t'ajudo amagar. L'infant en aquest moment ha estat quan per primera vegada ha dit tinc vergonya.

Aquest cas us l'he volgut explicar, perquè sovint els membres de la comunitat educativa ens fa gràcia quan un infant utilitza expressions com; tinc son, tapem que tinc fred, marxem estic cansat/ cansada, etc. Però en realitat el que hauriem de fer és posar nom aquesta emoció i explicar-los que el que senten és vergonya. I en aquests casos podem actuar de diferents maneres. Marxant del lloc on som o afrontar la vergonya i parlar amb la resta de persones per conèixer qui són i quina relació hi ha amb la persona que acompanya l'infant. 

Espero que aquesta publicació us hagi se't útil, ja que els dos anys es quan apareix la vergonya i de vegades com adults llegir contes sobre emocions, però llavors realment quan apareix, no ajudem a l'infant a gestionar-la correctament. 

Altres tipus de vergonya no  derivada de la timidesa, és la vergonya per l'equivocació o no saber estar a l'alçada. Aquest altre tipus de vergonya té  veure en saber estar a un espai, ser educat i respectar els límits socials, per més informació podeu accedir a l'article de Ramis (2017) fent clic sobre el nom  i/o l'any de publicació.