La importància del joc entre els 0-12 anys

"Diguem-ho, i ho oblido,

ensenya'm, i ho recordo, 

involucrem i ho aprenc."

                            Benjamin Franklin

Paraules clau: Joc, temps, descoberta de l'entorn, descoberta d'un mateix i dels altres, comunicació i llenguatge, estimulació sensorial i neurociència.

Aquests dies de confinament infants i adults ens hem fet un tip de jugar dins a casa. Moltes vegades els més menuts demanaven la nostra atenció i ens feien particeps en els seus jocs. Aquestes estones de joc conjunt ens han fet adonar que hi ha jocs i joguines que aburrien a la canalla, perquè eren jocs electrònics estructurats que la única funció que ha de fer el menor és prémer un botó i escoltar/ mirar un objecte com parla o es mou sense feedback.  

Fa més de 25 anys psicolegs com Vigotsky (1979), Piaget i Inhelder (1993) i posteriorment, Elkind (2007) a través dels seus estudis van demostrar que el joc és un mètode d'aprenentatge  molt eficaç, ja que permet que l'infant desenvolupi els diferents tipus d'intel·ligència i adquirint d'aquesta manera qualsevol concepte. 

És important que com adults coneguem els diferents tipus de joc que existeixen i els beneficis que aporten als infants. La classificació del joc és molt amplia, Piaget (1986) va classificar els jocs, segons el desenvolupament dels infants i va posar nom a cada un dels estadis:

    1. Estadi sensoriomotor (0-2anys):  Predominen els jocs de moviment i manipulació d'objectes.

• Jocs de moviment: Afavoreixen el desenvolupament el sistema vestibular (responsable de l'equilibri) i ajuden a construir la noció d'espai
• Jocs de manipulació d'objectes: Contribueixen a coordinar i estructurar diverses àrees del cervell, sent la base de molts conceptes matemàtics i geomètrics.

    2. Estadi preoperacional (2-6 anys)

• Simbòlic o representatiu: Potencien la comunicació, l'abstracció i raonament, la intuició i les relacions socials i efectives.

    3. Estadi d'operacions concretes (6-12 anys)

• De regles: Surgeixen de la necesitat de fixar relacions i establir un vincle social. 

El temps i l'espai també són factors a tenir en compte a l'hora de jugar. S'estima que el temps de joc intantil ha disminuït un total de 12 hores setmanals (Elkind, 2007). Això es deu a les múltiples tasques diàries dels infants com són les extraescolars i els deures. El neurocientific Panksepp (2007) atribueix l'augment de casos de TDAH a la falta de moments destinats al joc lliure. 

A la mateixa línia un terapeuta familiar Juul (2004) uns anys abans va fer un estudi als països escandinaus i altres llocs d'europa per a observar el rol dels adults en el joc dels infants. El resultat d'aquest estudi va ser que les famílies no donaven respostes perfetes i automàtiques als infants sinó que els observaven de prop, sense intervenir. D'aquesta manera els menors es podien expressar amb naturalitat i els adults comprenien millor els comportaments de la seva filla o el seu fill. 

Una altra referent educativa és Freire (2011) avala que els infants neccessiten ser mirats i ho justifica dient que des de que els infants són ben petits ja criden a l'adult perquè els mirin mentre aquests realitzen una acció. Quan els adults miren a l'infant amb una mostra d'afecte, acceptació silenciosa, atenció interessada i curiosa, el missatge que rep l'infant és amor. Això potenciarà la autoestima del menor que tindrà la sensació de ser únic i irrepetible. 

Per tant, el joc entre els 0-12 anys és molt important pels infants i és bàsic que vagi acompanyat d'un adult que estigui per ells. Bazelton i Greenspan (2005) recomanen que els adults passem dues hores diàries com a mínim amb la nostra filla o el nostre fill fins els 10-12 anys. Passar aquestes dues hores amb la canalla els dona l'efecte i la seguretat que necessiten els infants, sempere que la família es mostri disponible pel menor, sense influenciar en el joc d'aquest. 

En resum, el joc infantil és molt important pel desenvolupament dels nens i les nenes durant l'etapa d'educació infantil, però també durant l'educació primària. Cada edat té un tipus de joc que estimula diverses parts del cervell i també efecte a la relació amb els altres. Però sempre cal tenir en compte que les edats són orientatives. 

Bibliografia

Bazelton, T.B. i Greenspan, S.I. (2005). Necesidades básicas de la infancia. Bacelona: Graó.

Elkind, D. (2007). The power of play. Cambridge: M.A. Da Copo Press.

Freire, H. (2011). Educar en verd: idees per apropar els nens i les nenes a la natura. Barcelona, Graó.

Juul, J. (2004). Su hijo, una persona competente. Barcelona: Herder.

Panksepp, J. (2007). Can play diminish ADHD and dacilitate the construction of the social brain? Journal of Canadian Academy of Child Adolesc psychiatry, 16(2), p. 57-66. 

Piaget, J. (1986). Seis estudios de psicología. Barcelona: Barral.

Piaget, J. and Inhelder, B. (1993). Psicologia del niño. Madrid: Morata.