La natura, segons l'enciclopèdia catalana, és un conjunt de la realitat existent, entès com a unitat i com a dotat de lleis pròpies i sovint contraposat al que és anomenat sobrenatural i transcendent.
Des de les escoles podem veure que aprendre què és la natura, com és l'entorn que ens envolta i quines característiques ens ajuden a distingir les estacions de l'any. Solen ser temes que es tracten a l'escola. Però com s'està fent...
Fa més de 20 anys els nens i les nenes sortien al carrer a jugar després d'estar a l'escola i l'únic perill que corrien era que caiguessin d'un arbre i es trenquessin el braç.
Els infants eren feliços, es coneixent fora el context escolar i sovint imaginaven ser exploradors, futbolistes, indis ...
I a l'escola els ensenyaven la natura des d'un punt de vista més tècnic, posant nom als arbres, fent-los fer gratar amb un llapis i un paper les fulles dels arbres...
Actualment, els nens i les nenes ja no surten al carrer després de les classes... Pot ser degut a la falta d'espais segurs pels infants. No obstant això, hi ha molts parcs infantils als municipis on hi van els infants amb les famílies els caps de setmana i dies festius. I què hi troben?
Des de les escoles podem veure que aprendre què és la natura, com és l'entorn que ens envolta i quines característiques ens ajuden a distingir les estacions de l'any. Solen ser temes que es tracten a l'escola. Però com s'està fent...
Fa més de 20 anys els nens i les nenes sortien al carrer a jugar després d'estar a l'escola i l'únic perill que corrien era que caiguessin d'un arbre i es trenquessin el braç.
Els infants eren feliços, es coneixent fora el context escolar i sovint imaginaven ser exploradors, futbolistes, indis ...
I a l'escola els ensenyaven la natura des d'un punt de vista més tècnic, posant nom als arbres, fent-los fer gratar amb un llapis i un paper les fulles dels arbres...
Actualment, els nens i les nenes ja no surten al carrer després de les classes... Pot ser degut a la falta d'espais segurs pels infants. No obstant això, hi ha molts parcs infantils als municipis on hi van els infants amb les famílies els caps de setmana i dies festius. I què hi troben?
Sorra, gronxadors, un tobogan, bancs, casetes de fusta... I amb una mica de sort algun arbre.
Així que des de l'escola, quan els mestres i les mestres es proposen ensenyar els diferents tipus d'arbres de la zona els infants van perduts, els costa recordar el nom, si són de fulla caduca o de fulla perenne... Així que hi ha mestres que obtén per buscar imatges dels arbres, posar-los el dibuix d'una fulla de cada tipus d'arbre i l'únic que ha de fer l'infant és dir el nom de l'arbre.
És evident que podem trobar infants que de seguida sàpiguen el noms dels arbres, però la gran majoria veurà l'arbre pel carrer i no sabrà dir el nom.
Per tant, algunes escoles el què potencien és plantar cada any un arbre al pati i ensenyar als infants com és l'arbre, quin tipus de fruit fa, com són les fulles, com és l'escorça... D'aquesta manera els infants van interioritzant les propietats dels arbres i el nom els queda més fixat a la memòria i els és més fàcil reconèixer de quin arbre es tracte, encara que el seu context sigui un altre.
I el mateix passa amb les flors, tot i que cada vegada menys perquè per sort moltes escoles ja tenen en marxa projectes de pati que contemplen la flora de la zona i creen espais ajardinats.
Ara m'agradaria fer-vos algunes preguntes:
Com a mestres decidiriu quin tipus de coneixement del medi us agrada més?
Quin utilitzeu a l'escola? Perquè?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada