Esplai d'Assís - Joves amb iniciativa - Vivències d'una mestra

Avui la Maria Castell Margenat ens ha explicat a la universitat de Vic: com és, on està situat i quina funció té l'espai on ella fa de monitora voluntària.

VULL MIRAR EL MÓN D’AVUI AMB ELS ULLS AMARATS D’AMOR, VULL ÉSSER PACIENT I COMPRENSIU, ESFORÇAT I GENERÓS!

Per què Esplai d’Assís?

Som de l’Esplai d’Assís en honor i homenatge a la nostra amiga Clara d’Assís, que de ben segur que a hores d’ara estaria fent de monitora al nostre costat. La figura de Sant Francesc d’Assís, patró del medi ambient i dels animals, també ens va semblar important i, atesa la relació, vam decidir que aquest nom seria el més bonic i el més adient. Vam veure també que tot plegat ens remetia a senzillesa, pobresa i humanitat.

On va començar tot?

Un grup de joves amb empenta i il·lusió vam decidir fer un esplai a el Xiprer de Granollers, per als nens i nens de la comunitat.

http://www.elxiprer.com/web/queeselxiprer.html?phpMyAdmin=cYeaDAY9Tme4yehrSydmT8SDnPe

Quin enfocament li donem?

A l’hora d’enfocar l’esplai i la direcció que li volíem donar, se’ns va acudir la metàfora d’un arbre. L’arbre creix, de la mateixa manera que tots creixem en molts sentits: creixen els nens, creixen els monitors, creixen alhora, ajudant-se. Cal, però, que hi hagi unes bones arrels: un terra fèrtil, ple de valors, receptiu i predisposat. Així creixerà un tronc gruixut i consistent: el tronc és el nostre penjador, el sentit que li donem a la vida. Podem penjar-hi coses, ens poden sortir branques, podem florir, tenir fulles. Però passi el que passi, és important no perdre el tronc. Un tronc que s’ha format gràcies a unes bones arrels.

Què ens mou?

L’amor i el respecte per la naturalesa.
Acompanyar els nens en el seu desenvolupament integral i oferir-los eines per dur-lo a terme. És important i bonic aportar-los una bona base d’amistat i companyia, mitjançant la convivència.
Actitud de compartir, per a créixer juntament amb els altres i amb un mateix.
Descobrir la felicitat des de la senzillesa, cosa que ens porta a descobrir allò que essencial.
Tenir un esperit crític envers el món. No potenciar el conformisme i l’acceptació de les injustícies, sinó el moure’s, l’estar inquiet, i les ganes de canviar-lo.
Ser exemples de serenor, de pau, de felicitat, d’estabilitat interior, de viure amb sentit i consciència. Els infants busquen referents, imatges amb qui emmirallar-se.
Oferir als infants un lloc on crear un entorn social i on formar un grup, unitat, colla.
Cultivar i fer estimar la cultura, a través de jocs, de música…
Difondre l’eutrapèlia, per aprendre a moderar la diversió i saber parar quan toca.
Potenciar la creativitat com a vehicle de l’expressió interior de cada nen. En aquest punt no hi ha res que sigui millor que cap altra cosa: cal que cada nen se senti reconegut pel que ha fet, perquè li ha sortit de dins i és el que expressa.
Fer que els infants actuïn des de la no competitivitat. Construir dinàmiques i dur a terme jocs que no incitin a la vanitat i a les ganes de ser el primer i de guanyar.