L'amic invisible a l'escola, a l'institut i a la Universitat.

Ara que s'acosten les festes de Nadal i a la Universitat de Vic he observat que la classe de 1r de MEI aquest any han fet l'amic invisible d'una manera molt interectiva, mitjançant missatges a un compte de gmail que van crear amb el nom d'amic invisible.

Què és l'amic invisible?

L'amic invisible o amic secret, no l'hem de confondre amb un amic imaginari. 

L'amic invisible és  un joc molt popular en el que participen diverses persones que es fan regals entre elles, sense que sapiguen qui els hi ha fet.

A més a més, l'amic invisible pot enviar cartes anònimes al seu corresponen company,és a dir, enviarà cartes a la persona a qui li farà el regal, firman amb un pseudònim. En aquestes cartes, expressen el que senten i pensen els amics invisibles sobre el seu company de joc que els ha tocat fer-los el regal.

En aquestes cartes, sovint els amics invisibles també comenten alguns aspectes físics o aficcions que tenen, per tal de donar pistes sobre la seva verdadera identitat.

El joc es pot desenvolupar amb qualsevol excusa sempre que concorrin dos requisits:

• Els participants s'han de coneixer entre si.
• El seu nombre no pot superar a una vintenta. 

Habitualment, se celebra en àmbits reduïts i en algunes regions, sol ser el joc estrella de menjars i celebracions en dates nadalenques. El repartiment final es pot organitzar en un domicili o en un lloc públic: restaurant, cafeteria, etc.

http://es.wikipedia.org/wiki/Amigo_invisible

Per tant, tornan al cas que us deia de la universitat, vaig trobar interessant el fet que aquestes cartes fossin consignes que s'enviaven a través d'un missatge al correu electrònic. 

Per exemple, i va haber el cas d'una alumna que va haber de fer 23 petons a persones diferents amb els llabis pintats de vermell i enviar les 23 fotos, en conforme havia superat la prova.

Però aquest joc no només l'he vist fer a la universitat sinó que des de que vaig començar primària ara farà uns 15 anys, ja feiem l'amic invisible, però les pistes es feien el mateix dia d'entrega i sovint demanavem a un amic o amiga de l'aula intercanviar els regals, per tal que el nostre amic/ga invisible no sapigues quin regal haviem portat de casa.

Durant l'etapa de primària els regals de l'amic invisible anaven dels 3 a 5 euros. 
Un preu força simòlic, però a mesura que van passar els anys i ara ja no sóc alumne/a en aquesta etapa sinó que ja sóc adulta i he observat que hi ha famílies que 5€ de vegades els suposa un gran esforç. 

He pensat en buscar alguna solució, una de molt senzilla és enlloc de comprar per valor de..., perquè no fem els regals amb el material de l'aula, o fem els regals nosaltres mateixos amb materials que tinguem a casa?

Demà precisament la meva germana de 16 anys celebra l'amic invisible amb els companys de batxillerat de l'Escola d'Art i Superior de Disseny de Vic i ella ha tendit en la proposta d'elebrorar ella mateixa el regal i ho ha fet amb un material molt bàsic.

Un got blanc degut a la calç de l'aigua, fil de colors, espelmes aromàtiques que tenia a casa, una capsa de fusta que li han regalat els pares per l'aniversari i bolis dorats i platejats.

I el resultat ha estat espectacular, uns gots de nocilla, van passar a ser gots per beure aigua i ara són... uns porta espelmes maquissims.

Personalment, penso que l'amic invisible no ha de ser una cosa comprada, perquè així ens assegurem que estarà ben feta.

Sinó que crec que hauria de ser una cosa compartida i que creguem que pot agradar a l'altra i no ens suposi una gran despesa econòmica. 

Tot el contrari, ha de ser un objecte que ens agradaria que ens regalessin i fós original. Perquè el cap i a la fi els infants també són persones com el adults i necessitem tant uns com els altres que ens sorprenguin amb coses que no hauriem pensat poder tenir o aconseguir.