Durant el Grau de Mestre/a d'Educació Infantil els i les estudiants no paren de sentir a dir que ells com a mestres, el què haurien de promoure és l'autonomia de l'infant i que per si sol el nen o nena experimenti.
Com ja s'han vist a través d'estudis psicopedagogics, s'ha pogut observar que cada infant porta la seva motxilla carregada d'experiències possitives i negatives des del mateix moment de nèixer.
Una altra cosa que els futurs i futures mestres i els ja docents haurien de fer és pensar qui pot aporta aquestes experiències els infants i quins instruments fan falta.
Per tant, a partir d'aquesta última afirmació, de qui pot oferir experiències i instruments als infants, vull fer-vos reflexionar si realment penseu que la gent gran, siguin adults o persones de la tercera edat poden ajudar a crèixer als infants. És a dir, si a través de l'experiència dels adults, els infants i joves poden viure expriències que els fagin donar-se compte que no tot és tal com havien imaginat i que de vegades d'un granet de sorra en fan una muntanya, quan realment no val la pena cap ficar-s'hi.
De del meu punt de vista, després d'haber-me llegit un article que tractava aquest tema, fa una hora aproximadament a la vanguardia (Escucha, aprende y valora), penso que de la gent gran en podem aprendre moltes coses, no només infants i joves, sinó que persones d'una edat bastant semblant també poden ajudar a crèixer als altres.
Tal i com diu l'article de la Vanguardia, no cal imposar coneixements en forma de barrera per evitar que els infants i joves cometin els mateixos errors que han comès els progenitors o altres membres de la família. Sinó que el què han de fer els joves és escoltar les "batalletes" dels adults, per després poder ser capaços de reflexionar i decidir si realment volen repatir els mateixos passos que l'adult o prefereixen rectificar i d'aquesta manera estalviar-se mals moments.
Jo sóc pertidaria de deixar que els infants experimentin, però davant del dubte, m'agrada que em consultin no per ser una enciclopèdia i dir-los la solució, sinó que prefereixo relacionar-ho amb fets de la meva pròpia experiència i si l'infant hem demana alguna cosa que no ser. Busquem algun infant que ens expliqui la seva experiència o si conec alguna altra mestra que li hagi passat i vulgui venir explicar-ho pot venir.
Finalment, per respondre la pregunta que hi ha al títul de la publicació: Qui ens pot acompanyar durant el procés d'educació i instrucció? Diria que tota persona amb experiència pot educar i instruir a través de l'explicació de les seves pròpies vivències, però mai des de la imposició d'una opinió personal. Dit en altres paraules, qui pot ajudar als i les mestres a educar i instuir és la societat en general, explica'n les seves experiències, però sense portar-les a l'extrem de que allò que ha passat un es compleix per norma general, si no que hi ha altres punts de vista i a partir d'aqui l'aprenent a de fer reflexions i decidir per ell mateix que vol fer.
D'aquesta manera estem creant autonomia als infants, però els adults són una peça important en el seu desenvolupament. Perquè són els guies que els posaran diferents històries i l'infant haurà de ser capaç d'escoltar, d'escollir quina part agafa de cada una d'elles. Per tal, d'aprendre i autoavaluar-se.
Tal i com diu l'article de la Vanguardia, no cal imposar coneixements en forma de barrera per evitar que els infants i joves cometin els mateixos errors que han comès els progenitors o altres membres de la família. Sinó que el què han de fer els joves és escoltar les "batalletes" dels adults, per després poder ser capaços de reflexionar i decidir si realment volen repatir els mateixos passos que l'adult o prefereixen rectificar i d'aquesta manera estalviar-se mals moments.
Jo sóc pertidaria de deixar que els infants experimentin, però davant del dubte, m'agrada que em consultin no per ser una enciclopèdia i dir-los la solució, sinó que prefereixo relacionar-ho amb fets de la meva pròpia experiència i si l'infant hem demana alguna cosa que no ser. Busquem algun infant que ens expliqui la seva experiència o si conec alguna altra mestra que li hagi passat i vulgui venir explicar-ho pot venir.
Finalment, per respondre la pregunta que hi ha al títul de la publicació: Qui ens pot acompanyar durant el procés d'educació i instrucció? Diria que tota persona amb experiència pot educar i instruir a través de l'explicació de les seves pròpies vivències, però mai des de la imposició d'una opinió personal. Dit en altres paraules, qui pot ajudar als i les mestres a educar i instuir és la societat en general, explica'n les seves experiències, però sense portar-les a l'extrem de que allò que ha passat un es compleix per norma general, si no que hi ha altres punts de vista i a partir d'aqui l'aprenent a de fer reflexions i decidir per ell mateix que vol fer.
D'aquesta manera estem creant autonomia als infants, però els adults són una peça important en el seu desenvolupament. Perquè són els guies que els posaran diferents històries i l'infant haurà de ser capaç d'escoltar, d'escollir quina part agafa de cada una d'elles. Per tal, d'aprendre i autoavaluar-se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada