Aquest matí llegia el diari, concretament La Razón i m'ha sobtat una noticia que parlava sobre els docents.
I és que un cop llegit l'article encara no entenc com pot ser que en ple segle XXI els docents pareixin maltractament físic o psicologic per part dels seus alumnes i les famílies. M'ha semblat una cosa molt impactant, que cada dia 4 docents demanin ajuda a organs externs al centre escolar per haber patit algun tipus de amanaça o abus.
Què ens està passant? Gran part de les coses que sabem no les hem après a l'escola els adults, no són els mestres i els professors els que ens acompanyen en el nostre procés de formació? No és gràcies a la seva dedicació, que hem après moltes coses al seu costat.
Personalment, penso que aquestes famílies i infants abans d'acusar els mestres i amanaçar-los, seria millor tenir una entrevista o una reunió per parlar i conèixer més amb quin tipus de família estem tractant, quina motxilla porta l'infant i d'aquesta manera els progenitors/tutors legals de l'infant també coneixen a la mestra/ professora.
Per tal d'evitar que s'arribi a l'extrem de les agressions i els insults dels pares i alumnes, us vaig penjar en aquest mateix blog un seguit de pautes que els docents hauriem de seguir per millorar la comunicació amb les famílies. Perquè crec que primer ens hem de demanar què fem malament per rebre aquest tracte.
http://vivenciesdunamestra.blogspot.com.es/2014/09/el-poder-de-la-comunicacio-entre.html
D'aquesta manera el vincle seria més proper i ens estalviariem moltes d'aquestes amunestarcions verbals. Però si tot i això les famílies i els alumnes ens maltracten.
Cal tenir una bona relació amb la resta de professionals del centre i sobretot amb direcció, ja que d'aquesta manera ens sentirem recolzats i junts podreu fer front aquella família o infant problèmatic i notaran que no estem sols i pot ser després tindràn una altra visió del docent que imparteix classe al seu fill/a.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada